JA N’HI HA PROU! HI HA ALTERNATIVES!
CCOO I LA UGT FAN UNA CRIDA A PARTICIPAR EN LA JORNADA D’ACCIÓ EUROPEA EL 29 DE FEBRERLa confederació Europea de Sindicats (CES) ha convocat, el 29 de febrer, una jornada d’acció perquè els treballadors i les treballadores de la Unió Europea puguin expressar el seu rebuig a les polítiques que les autoritats europees estan imposant i el seu suport a les alternatives del moviment sindical per sortir de la crisi.
Des de maig del 2010, les institucions de la UE estan imposant polítiques d’austeritat, ajustaments pressupostaris i retallades socials i les anomenades reformes estructurals, especialment en els mercats laborals. Aquestes polítiques, els objectius de les quals eren guanyar la confiança dels mercats perquè els estats poguessin finançar‐se amb tipus d’interès baixos i reduir els nivells de dèficit i deute públics en poc espai de temps, han resultat un fracàs absolut. La crisi dels deutes sobirans s’ha estès i s’han fet més aguda. Avui, la prima de risc del deute públic espanyol és més del doble que la que hi havia a l’abril de 2010 i ha arribat a ser tres vegades més gran en els pitjors moments d’inestabilitat financera. Els objectius de reducció dels dèficits públics tampoc es poden complir malgrat les brutals retallades pressupostàries, o precisament
degut a elles. Els danys col∙laterals d’aquestes polítiques són dramàtics: hem passat dela recuperació de l’economia a una nova recessió a tota la UE, l’atur ha augmentat, com també ho han fet la pobresa i la desigualtat. La crisi ha passat a ser, també, social i política.
Els fonamentalistes neoliberals governen Europa, d’una manera no democràtica, sota el dictat i al servei dels interessos del govern i els poders econòmics d’Alemanya. En lloc de reconèixer el fracàs de les seves polítiques i de rectificar les volen consagrar en un nou Tractat per a la “governança econòmica”. Però el nou Tractat només parla de com imposar la disciplina pressupostària més estricta i de com arrabassar la sobirania pressupostària als estats no per a donar‐la al Parlament Europeu ni al Consell, sinó a funcionaris de la Comissió controlats pels governs d’Alemanya i França. Per això, la UGT i CCOO, així com la CES, rebutgem radicalment el projecte de nou Tractat. És la primera vegada que el sindicalisme europeu pren una posició com aquesta en la història de la UE.
El sindicalisme europeu ha presentat alternatives sòlides a polítiques tan injustes com fracassades. Davant la crisi dels deutes sobirans: emissió d’eurobons, reforma del Banc Central Europeu, impost a les transaccions financeres, supressió dels paradisos fiscals, regulació del sistema financer perquè els poders polítics governin els mercats, i no al revés com passa avui, etc. Davant la recessió econòmica i l’atur: pla europeu d’inversions en economia sostenible, programa europeu d’ocupació juvenil, ampliació dels terminis per a la reducció dels dèficits públics, etc. Davant les contrareformes estructurals: un nou contracte social europeu per a renovar i reforçar els pilars del model social europeu i preservar el dret laboral i la negociació col∙lectiva. I davant el model antidemocràtic del nou Tractat: govern econòmic d’Europa que tingui també competències sobre impostos i persecució del frau fiscal, que prioritzi l’ocupació i el creixement sostenible, que s’ocupi de les polítiques industrials, energètica i mediambiental, i que respongui davant el Parlament Europeu.
L’aplicació a Espanya de les polítiques d’austeritat i retallades socials ha tingut efectes devastadors en l’activitat econòmica i en l’ocupació. Tenim les xifres d’atur més elevades de la UE (5,3 milions, el 23% de la població activa, gairebé el 50% dels joves). Creix el nombre de persones aturades que no perceben cap tipus de prestació i el de famílies amb tots els seus membres a l’atur. Lògicament, això ha fet que es disparin els índexs de pobresa –més de la quarta part de la població‐ i de desigualtat social. En ambdós indicadors, l’Estat espanyol se situa entre els cinc pitjors països de la UE.
Les retallades pressupostàries a totes les administracions públiques, a més d’imposar importants reduccions salarials als empleats públics, la congelació de les pensions i l’enfonsament de la inversió pública, estan provocant la pèrdua de desenes de milers de llocs de treball. Considerem especialment greu el deteriorament dels serveis públics fonamentals, en particular de l’educació, la sanitat i els serveis socials; deteriorament de les condicions laborals dels que hi treballen i de la qualitat del servei prestat a la ciutadania. Si el Govern espanyol es doblega al dogmatisme i a la ceguesa reaccionària dels qui manen ‐i tan malament‐ a la UE, i accepta fer una nova retallada de 30.000 ó 40.000 milions d’euros en els pressupostos de les administracions públiques per al 2012, el deteriorament dels serveis públics serà irreversible. El Govern del PP acaba d’aprovar per Decret‐Llei, sense consultar‐ho als interlocutors socials, una reforma laboral que suposa l’atac més gran als drets dels treballadors en democràcia. Aquesta reforma laboral facilita i abarateix l’acomiadament: la majoria es podran considerar procedents, amb 20 dies d’indemnització per any treballat, i la indemnització dels improcedents es rebaixa de 45 a 33 dies, i el seu topall de 42 a 24 mesos. Se suprimeix l’autorització administrativa per als ERO i s’obre la porta a l’acomiadament dels contractats laborals fixos a les administracions públiques. Es permet l’acomiadament procedent de treballadors que estiguin de baixa justificada per malaltia. El nou contracte per a empreses de menys de 50 treballadors,
especialment bonificat, tindrà acomiadament lliure i gratuït durant el primer any.Aquest contracte i el nou, i també precari, de formació per a joves, desmenteixen tot el que s’ha dit sobre la necessitat de reduir els tipus de contracte. També es degrada el contracte a temps parcial i es permet que l’empresari en modifiqui la jornada de forma unilateral.
Un dels pitjors capítols de la reforma és el que té a veure amb la negociació col∙lectiva. Vulnera en qüestions clau l’acord recentment subscrit entre CCOO, UGT i CEOECEPYME, concedeix a l’empresari la capacitat per a modificar unilateralment tot el pactat en el conveni, inclosos els salaris, i equipara les causes de la desvinculació a les de l’acomiadament objectiu. Tota la nova reforma s’orienta a individualitzar les relacions laborals, a potenciar el conveni d’empresa –i debilita els convenis sectorials‐ i a reforçar al màxim la capacitat de decisió unilateral dels empresaris per a fixar les condicions de treball, tot afeblint la capacitat d’acció dels sindicats per a defensar els treballadors. La imatge del ministre Guindos quan va manifestar amb servilisme al comissari Rehn que la reforma “serà extremament agressiva… t’agradarà”, ja ho diu tot sobre les relacions entre el Govern de l’Estat i les autoritats europees.
A Catalunya el Govern de la Generalitat vol guanyar el títol “d’alumne més aplicat” en les polítiques d’austeritat. És en aquest sentit que està duent a terme una política clarament deliberada de desballestament dels serveis públics i l’Estat del Benestar, amb un procés de privatització i mercantilització d’aquests serveis.
Per això, la UGT i CCOO considerem molt important, després del gran èxit de les manifestacions del 19 de febrer, que els treballadors i les treballadores catalans participin en les manifestacions, concentracions i altres actes públics que s’han convocat el 29 de febrer. Els nostres problemes i els dels treballadors europeus tenen un origen comú!
JA N’HI HA PROU! HI HA ALTERNATIVES!
EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS!
NO A LA REFORMA LABORAL!
Febrer de 2012
Manifestacions 29 de febrer a Catalunya:
Barcelona: 18h, Plaça Urquinaona
Tarragona: 19h, Plaça Imperial Tarraco
Lleida: 18h, seu dels sindicats (avda. de Catalunya, 2)
Girona: 18h, Plaça de la Independència
